diumenge, 27 de desembre del 2009

Copenhage 09, un desastre disfressat d'èxit

Ban Ki-Moon, secretari general de l'ONU, ha parlat d'un "començament essencial" per qualificar els acords de la cimera de Copenhague sobre el canvi climàtic. Però si d'una trobada tan anunciada i pretensiosa com aquesta només n'acaba sortint un "començament", sembla que el simple fet de seure a taula els caps d'estat d'arreu del món gairebé sigui un miracle diví. Pensem que ni la revista The Economist ha sabut com vendre positivament els resultats. Esther Vivas, d'Izquierda Anticapitalista, ens fa un resum en aquest video.

L'ecosocialisme de Michael Löwy

Un resum didàctic de 10 minuts sobre les causes i conseqüències del canvi climàtic de la mà del filòsof i sociòleg marxista MIchael Lowy. Potser ja ho hem sentit molts cops, però veient que encara falta molt per canviar, no està malament fer un repàs per renovar l'argumentari personal.

dimecres, 23 de desembre del 2009

Recomanació nutritiva i bones Festes!


Per què les barretes de peix són rectangulars si el peix no ho és? Com és que es posen el doble de gominoles vermelles que d'altres colors a les bosses de llaminadures? Per què tenen el diàmetre que tenen els embotis? D'on vénen les trenes de pa? I els ous Kinder? Si la natura ja ens dóna una gran varietat de formes, sabors i textures, calia inventar l'escerificació de pastanaga? El documental El disseny dels aliments respon, tot i que amb un marcada visió mercantilista, totes aquestes preguntes alhora que ens ofereix una precisa dissecció dels processos sensorials, emocionals i simbòlics que intervenen en l'inevitable hàbit de menjar.
Amb això volem encetar una nova utilitat del bloc: les recomanacions. Cada cop que hi hagi una proposta relativa als temes més propers a la cooperativa, ja sigui a la programació de televisió, de cinema o de qualsevol mitjà, procurarem fer-ne un post per avisar-vos. Per descomptat, aquesta nova opció queda oberta a qualsevol recomanació que volgueu fer, sempre que temàticament estigui relacionada amb Cals Karxofa. Encara que la proposta d'avui ja es va emetre al canal 33, El disseny dels aliments encara es pot veure per Internet. Per desgràcia només serà per un temps limitat: fins a la mitjanit del 30 de desembre.
Per cert, bones Festes, pacador@s!

diumenge, 29 de novembre del 2009

Enllaç a web sobre alimentació

Hola de nou, acabem de penjar un nou enllaç a un web força interessant que ens ha passat recentment un "carxofero". 'Mercado de alimentos' és una pàgina que permet consultar les propietats i història d'una llista larguíssima d'aliments. Si voleu saber d'on ve l'arròs, quanta vitamina B té la mandarina o vigilar de prop el colesterol de cada cosa que ingeriu, aquesta paradeta us ajudarà. Fins aviat!

Cap d'Any amb Mescladís

Hola gent, els companys de El Mescladís d'El Prat ja han tret les seves propostes per dinars i sopars de cap d'any. Recordeu que podeu visitar el seu web des de l'enllaç que tenim al nostre bloc o anar directament a la seva adreça web. Una idea més, que es quedi al calaix! I que vagi de gust!

Consumo local, sí, pero además... directo

[Autor: Tana Oshima] Si un agricultor vende sus cebollas a 0,07 euros el kilo y el consumidor final las compra a 1,10 euros el kilo, ¿dónde se queda la diferencia? ¿Por qué el consumidor está pagando un 1.571% más que el precio en origen, mientras que éste está por debajo de los costos de producción?
Algunos productores y consumidores, cansados de tanto intermediario, han decidido en los últimos años establecer lazos directos para comprar y vender. El nacimiento en España de los llamados grupos o cooperativas de consumo -principalmente en Andalucía y País Vasco- se ha consolidado ahora con la red ARCo (Agricultura de Responsabilidad Compartida) lanzada por la Coordinadora de Organizaciones de Agricultores y Ganaderos (COAG) para establecer «alianzas entre ambos extremos de la cadena agroalimentaria».
Como explica Mikel Kormenzana, agricultor vizcaíno, se trata de un compromiso común entre productores y consumidores en favor de la agroecología, «un concepto que abarca lo ecológico pero también lo local, lo cercano, el comercio justo y la soberanía alimentaria».
«Somos más ecológicos los que producimos local y para gente cercana, con un modelo de producción ecológica, aunque no tengamos certificado, que los kiwis con sello ecológico que vienen de Nueva Zelanda», opina Mikel. Efectivamente, un nuevo debate plantea si los alimentos 'bio' merecen tal sello sólo por haber sido cultivados sin pesticidas cuando han tenido que recorrer grandes distancias, con sus consiguientes emisiones de CO2, para llegar al consumidor.
PRIMEROS BENEFICIOS
Mikel pertenece al grupo de consumo Nervioi, en la Sierra Salvada, al sur de Vizcaya, que forma parte de la red ARCo de la COAG. Desde que empezaron hace casi tres años ha visto impulsada la venta directa de los alimentos. Los productores venden a precios más justos y los consumidores se ahorran hasta un 30% de media. «¿Que cuánto han aumentado nuestros beneficios? ¡No han aumentado, hemos empezado a tenerlos!», dice.
La situación económica es especialmente grave para los productores de leche, que con los precios actuales no tienen más que pérdidas. Con la venta directa, todo cambia: pasa de los 0,28 euros el litro, como se vende en las centrales lecheras, a 0,80 euros. Y el consumidor sigue pagando menos.
«Paga menos por un alimento de mayor calidad porque es ecológico», argumenta Mikel. El joven agricultor también quiere desmitificar los elevados precios atribuidos a los productos 'bio': «Son caros si los compras en herbolarios, que suelen aplicar márgenes de hasta un 1.000%. Pero si los compras directamente, son más baratos que los alimentos del supermercado».
El aumento de los precios de venta para el productor no sólo permite que éste pueda vivir de su trabajo, evitando así el creciente abandono del campo; también invita a desintensificar tanto los cultivos como la ganadería. La eliminación de intermediarios alimenta, así, un círculo virtuoso. «Si el ganadero gana más con cada vaca, ya no necesita tener tantas y sus costos de producción también bajan», comenta Mikel.
La iniciativa refleja toda una corriente que lucha contra el modelo industrial. Con la mecanización del campo, la intensificación del cultivo y las grandes distribuidoras, ha llegado un momento en que parece que cada vez se necesitan menos productores. «Pero no es cierto: nosotros, en el País Vasco, sólo nos autoabastecemos en un 10%. Todo el resto viene de fuera. Es absurdo», se lamenta el agricultor. «Si queremos autoabastecernos, y es lo que buscamos con la soberanía alimentaria, necesitamos muchísimos más productores», añade.
En el caso del grupo de consumo Nervioi, los agricultores están aumentando en los últimos años. «Se está abriendo un nuevo mercado. Ahora se ha incorporado al grupo gente que hace pan, nuevos horticultores... Hay que darle la vuelta al proceso de desaparición del sector agrícola», dice Mikel.
Andalucía, una gran región agrícola, también tiene muy extendida la red de venta directa. Según la COAG, hay colegios y hospitales que compran ya directamente a los productores. Ahora, la red ARCo tiene como objetivo crecer a escala nacional. La compra se puede hacer a través de grupos de consumo o bien haciendo el encargo directamente por teléfono o correo electrónico a COAG. Se pueden solicitar cestas fijas (con pan, huevos, carne, frutas y hortalizas) o 'a la carta'.

Carlos Taibo ens explica què és el decreixement

Aquest professor de ciències polítiques de la Universitat Autònoma de Madrid, expert en política internacional i decreixement, ens explica d'una manera senzilla i accesible en l'article que us adjuntem avui en què consisteix el "decreixement", un principi, una eina que repensa els objectius del capital i que vincula la preocupació pels problemes meadiambientals amb la contestació econòmica i social tradicional al capitalisme, el desencadenant dels problemes que afrontem actualemnt. Segons Taibo "avui, al nord desenvolputat del segle XXI, és inimaginable un projecte anticapitalista que no sigui al mateix temps un projecte decreixentista, autogestionat i antipatriarcal".
Tot i que l'article sigui llarg, paga la pena fer-li una ullada.

En la literatura sobre el decrecimiento hay una anécdota, omnipresente, que voy a intentar rescatar porque creo que da en el clavo de muchas de las miserias de nuestras percepciones. Una de las versiones de esa anécdota se halla ambientada en un pueblo de la costa mexicana. Un paisano está, medio adormecido, junto al mar. Un turista norteamericano se le acerca y entablan conversación.
El turista le pregunta:
—"Y usted, ¿a qué se dedica? ¿En qué trabaja?".
El mexicano responde:
—"Soy pescador".
—"¡Vaya, pues debe ser un trabajo muy duro! Trabajará usted muchas horas".
—"Sí, muchas horas", replica el mexicano.
—"¿Cuántas horas trabaja usted al día?".
—"Bueno, trabajo tres o cuatro horitas".
—"Pues no me parece que sean muchas. ¿Y qué hace usted el resto del tiempo?".
—"Vaya. Me levanto tarde. Trabajo tres o cuatro horitas, juego un rato con mis hijos, duermo la siesta con mi mujer y luego, al atardecer, salgo con los amigos a tomar unas cervezas y a tocar la guitarra".
El turista norteamericano reacciona inmediatamente de forma airada y responde:
—"Pero hombre, ¿cómo es usted así?".
—"¿Qué quiere decir?".
—"¿Por qué no trabaja usted más horas?".
—"¿Y para qué?", responde el mexicano.
—"Porque así al cabo de un par de años podría comprar un barco más grande".
—"¿Y para qué?".
—"Porque un tiempo después podría montar una factoría en este pueblo".
—"¿Y para qué?".
—"Porque luego podría abrir una oficina en el distrito federal".
—"¿Y para qué?".
—"Porque más adelante montaría delegaciones en Estados Unidos y en Europa".
—"¿Y para qué?".
—"Porque las acciones de su empresa cotizarían en bolsa y usted se haría inmensamente rico".
—"¿Y para qué?".
—"Pues para poder jubilarse tranquilamente, venir aquí, levantarse tarde, jugar un rato con sus nietos, dormir la siesta con su mujer y salir al atardecer a tomarse unas cervezas y a tocar la guitarra con los amigos".

La visión dominante en las sociedades opulentas sugiere que el crecimiento económico es la panacea que resuelve todos los males. A su amparo —se nos dice— la cohesión social se asienta, los servicios públicos se mantienen, y el desempleo y la desigualdad no ganan terreno. Sobran las razones para recelar, sin embargo, de todo lo anterior. El crecimiento económico no genera —o no genera necesariamente— cohesión social, provoca agresiones medioambientales en muchos casos irreversibles, propicia el agotamiento de recursos escasos que no estarán a disposición de las generaciones venideras y, en fin, permite el triunfo de un modo de vida esclavo que invita a pensar que seremos más felices cuantas más horas trabajemos, más dinero ganemos y, sobre todo, más bienes acertemos a consumir.
Frente a ello son muchas las razones para contestar el progreso, más aparente que real, que han protagonizado nuestras sociedades durante decenios. Piénsese que en EE.UU., donde la renta per cápita se ha triplicado desde el final de la segunda guerra mundial, desde 1960 se reduce, sin embargo, el porcentaje de ciudadanos que declaran sentirse satisfechos. En 2005 un 49% de los norteamericanos estimaba que la felicidad se hallaba en retroceso, frente a un 26% que consideraba lo contrario. Muchos expertos concluyen, en suma, que el incremento en la esperanza de vida al nacer registrado en los últimos decenios bien puede estar tocando a su fin en un escenario lastrado por la obesidad, el estrés, la aparición de nuevas enfermedades y la contaminación.
Así las cosas, en los países ricos hay que reducir la producción y el consumo porque vivimos por encima de nuestras posibilidades, porque es urgente cortar emisiones que dañan peligrosamente el medio y porque empiezan a faltar materias primas vitales. Por detrás de esos imperativos despunta un problema central: el de los límites medioambientales y de recursos del planeta. Si es evidente que, en caso de que un individuo extraiga de su capital, y no de sus ingresos, la mayoría de los recursos que emplea, ello conducirá a la quiebra, parece sorprendente que no se emplee el mismo razonamiento a la hora de sopesar lo que las sociedades occidentales están haciendo con los recursos naturales. Para calibrar la hondura del problema, el mejor indicador es la huella ecológica, que mide la superficie del planeta, terrestre como marítima, que precisamos para mantener las actividades económicas. Si en 2004 esa huella lo era de 1,25 planetas Tierra, según muchos pronósticos alcanzará dos Tierras —si ello es imaginable— en 2050. La huella ecológica igualó la biocapacidad del planeta en torno a 1980, y se ha triplicado entre 1960 y 2003.
A buen seguro que no es suficiente, claro, con acometer reducciones en los niveles de producción y de consumo. Es preciso reorganizar nuestras sociedades sobre la base de otros valores que reclamen el triunfo de la vida social, del altruismo y de la redistribución de los recursos frente a la propiedad y al consumo ilimitado. Hay que reivindicar, en paralelo, el ocio frente al trabajo obsesivo, como hay que postular el reparto del trabajo, una vieja práctica sindical que, por desgracia, fue cayendo en el olvido. Otras exigencias ineludibles nos hablan de la necesidad de reducir las dimensiones de las infraestructuras productivas, administrativas y de transporte, y de primar lo local frente a lo global en un escenario marcado, en suma, por la sobriedad y la simplicidad voluntaria.
Hablando en plata, lo primero que las sociedades opulentas deben tomar en consideración es la conveniencia de cerrar —o al menos de reducir sensiblemente la actividad correspondiente— muchos de los complejos fabriles hoy existentes. Estamos pensando, cómo no, en la industria militar, en la automovilística, en la de la aviación y en buena parte de la de la construcción. Los millones de trabajadores que, de resultas, perderían sus empleos deberían encontrar acomodo a través de dos grandes cauces. Si el primero lo aportaría el desarrollo ingente de actividades en los ámbitos relacionados con la satisfacción de las necesidades sociales y medioambientales, el segundo llegaría de la mano del reparto del trabajo en los sectores económicos tradicionales que sobrevivirían. Importa subrayar que en este caso la reducción de la jornada laboral bien podría llevar aparejada, por qué no, reducciones salariales, siempre y cuando éstas, claro, no lo fueran en provecho de los beneficios empresariales. Al fin y al cabo, la ganancia de nivel de vida que se derivaría de trabajar menos, y de disfrutar de mejores servicios sociales y de un entorno más limpio y menos agresivo, se sumaría a la derivada de la asunción plena de la conveniencia de consumir, también, menos, con la consiguiente reducción de necesidades en lo que a ingresos se refiere. No es preciso agregar, parece, que las reducciones salariales que nos ocupan no afectarían, naturalmente, a quienes menos tienen.
El decrecimiento no implicaría, para la mayoría de los habitantes, un deterioro de sus condiciones de vida. Antes bien, debe acarrear mejoras sustanciales como las vinculadas con la redistribución de los recursos, la creación de nuevos sectores, la preservación del medio ambiente, el bienestar de las generaciones futuras, la salud de los ciudadanos, las condiciones del trabajo asalariado o el crecimiento relacional en sociedades en las que el tiempo de trabajo se reducirá sensiblemente. Al margen de lo anterior, conviene subrayar que en el mundo rico se hacen valer elementos —así, la presencia de infraestructuras en muchos ámbitos, la satisfacción de necesidades elementales o el propio decrecimiento de la población— que facilitarían el tránsito a una sociedad distinta. Y es que hay que partir de la certeza de que, si no decrecemos voluntaria y racionalmente, tendremos que hacerlo obligados de resultas del hundimiento, antes o después, de la sinrazón económica y social que padecemos.

divendres, 13 de novembre del 2009

Mescladís 10

Ja ha sortit el butlletí número 10 del Mescladís! Visiteu el seu web des de l'enllaç al nostre bloc i prengueu nota de les novetats en tallers i altres activitats de la seva agenda tant al local d'El Prat com a Barcelona. Bon profit!

Jornada informativa sobre el Barça Parc



El proper diumenge, 22 de novembre, les plataformes Salvem Oliveretes i SOS Delta organitzen una jornada de descoberta a la zona afectada pel Barça Parc, el complex lúdico-turístic de la directiva del club blaugrana. Una bona oportunitat per a saber què es vol fer aquí al costat, tant a prop, que segur que, d'alguna manera, també ens afecta. Trobareu més informació aquí.

divendres, 6 de novembre del 2009

Les fotos d'una plantada moguda

Podem estar satisfetes. La recollida de dimecres va ser prou vistosa: la carpa, la pancarta, els carrets de la compra, una dotzena d'"urbanus" i, sobretot, una amplíssima majoria de "pacadores" plantada davant l'Ajuntament mentre, dins, els pressumptes representants populars debatien els punts del Ple. La comanda va anar com la seda, fins i tot hi va haver premi per al carret més ben "tunejat", i de postres, ronda pels carrers amb repartiment d'octavetes informatives. Va ser gratificant veure que molta gent està enterada del que ha passat amb el KOP i que molts van declarar el seu suport davant la nostra situació ara que ens hem quedat sense local.
Com a anècdota, dir-vos que casualment vam ensopegar amb una de les primeres persones que havíen treballat a les instal·lacions de la FECSA quan encara era activa, molts anys abans de la fundació del KOP.
Si voleu veure com va anar tot plegat, mireu el nou passi de 'diapos' que hem penjat.
Per cert, a dia d'avui encara no han penjat cap notícia sobre el tema al Prat.tv.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

ARROZ AL LIMÓN

Ingredientes
350 gr. de arroz integral.
1 cucharada de aceite de oliva.
Una pizca de comino y una de mostaza negra.
Canela en rama.
2 limones.
2 cucharadas de mantequilla.
Perejil y sal.
Elaboración
Lavar el arroz y dejar en remojo 20 minutos. Calentar el aceite y saltear las especias, agregar el arroz bien escurrido, removerlo dos o tres minutos y echar el agua (el doble de agua que arroz), la canela y la sal. Tapar la cacerola y cocinar a partir del hervor a fuego lento durante unos veinte minutos o hasta que el arroz haya absorbido todo el líquido. Rociar por encima con medio jugo de limón y la mantequilla. Tapar. Cocinar dos minutos más. Servir cada plato decorado con una ramita de perejil y una rodaja de limón.
Nuestro consejo
Que el arroz sea biológico y las especias frescas. Este plato lo he hecho numerosas veces en alguna fiesta, en especial para mi cumpleaños y ha sido un éxito. Queda muy bien con arroz basmati. También se le puede añadir cúrcuma y le da un precioso color.

CREMA DE ZANAHORIAS

Ingredientes
1 Kg. de zanahorias.
1 litro de agua mineral con gas.
30 gr. de mantequilla o margarina.
Sal y pimienta.
Elaboración
Se pelan y cortan las zanahorias en rodajas finas. Se colocan las zanahorias con la mantequilla dentro de un cazo a fuego lento para rehogarlas solo hasta que se derrita la mantequilla. A continuación se echa el agua, se salpimienta y se deja en el fuego hasta que las zanahorias estén muy tiernas. Y por último fuera del fuego se trituran las zanahorias hasta formar una crema muy fina. Puede servirse fría o caliente espolvoreada con perejil picado.
Nuestro consejo
Para esta receta es imprescindible que el agua sea con gas ya que le da un toque esponjoso muy especial a la crema.

CROQUETAS DE LEGUMBRES

Ingredientes
1 taza de leguminosas bien cocidas (garbanzos o lentejas son ideales).
1 cebolla.
Ajo.
1 zanahoria.
Comino en polvo.
Perejil.
Huevo o harina, salsa de soja y agua.
Aceite.
Elaboración
Pelamos la cebolla y los ajos, los troceamos y los salteamos con un poco de aceite y sal durante 3 minutos. Machacamos las leguminosas previamente cocidas. Añadimos el ajo y la cebolla, la zanahoria rallada finita, el perejil y el comino. Lo mezclamos todo hasta tener una mezcla consistente y compacta. Si estuviera blanda, le podemos añadir harina. Damos la forma a las croquetas y las pasamos por el huevo o substituto (mezclando harina, agua y salsa de soja hasta que quede una pasta). Las rebozamos con pan rallado. Las freímos y ya se pueden comer.
Nuestro consejo
Estas croquetas tienen mucha proteína y es una manera muy gustosa de comer las legumbres.

CROQUETAS DE LENTEJAS

Ingredientes
250 gr. de lentejas hervidas.
1 diente de ajo.
1 cucharada de perejil picado.
1 cucharada de orégano.
2 huevos.
Pan rallado.
Aceite, sal y pimienta.
Elaboración
Colocar las lentejas dentro de un plato hondo y después de triturarlas con la ayuda de un tenedor mezclarlas con el diente de ajo picado, el perejil y el orégano, salpimentándolas ligeramente. Añadir el pan rallado necesario para conseguir una masa consistente que podamos moldear. Formar las croquetas con la ayuda de dos cucharas o con las manos. Batir los huevos dentro de un plato y colocar el pan rallado dentro de otro plato. Pasar las croquetas por el huevo batido y a continuación por el pan rallado y freírlas en abundante aceite caliente reservándolas sobre papel absorbente y servirlas acompañadas de una ensalada variada.
Nuestro consejo
Las croquetas siempre son una buena solución para aprovechar las sobras de un plato guisado, en este caso de lentejas y transformarlo en otro muy distinto además de económico.

EMPANADA DE VERDURAS

Ingredientes
Para la masa
Harina integral. Agua. Sal. Levadura.
Para el relleno
Cebolla. Zanahoria. Calabacín. Pimiento. Otras verduras.
Elaboración
Ponemos las verduras con aceite a freír hasta que estén hechas. Le ponemos sal. En un recipiente ponemos la harina bien mezclada con la levadura. Le añadimos el agua con sal hasta que quede una pasta bien homogénea y hacemos una bola. Extendemos la masa sobre un recipiente metálico con harina y aceite para que no se pegue. Ponemos las verduras en una parte de la masa y la doblamos por la mitad para hacer la empanadilla. La cerramos presionando los lados con un tenedor. La ponemos en el horno hasta que la pasta esté hecha. Buenísima!.
Nuestro consejo
Si tienes ocasión de hacerla en un horno de leña o directamente en el fuego, pruébalo!

RISOTTO DE ARROZ CON CHAMPIÑONES

Ingredientes
250 gr. de arroz integral.
1 cebolla cortadita.
200 gr. de champiñones.
200 gr. de calabacín.
Aceite de oliva.
300 gr. de espinacas (tenerlas ya bien lavadas).
2 dientes de ajo.
4 cucharadas soperas de queso Parmesano rallado.
Sal marina fina.
Orégano y pimienta al gusto.

Elaboración

Primero ponemos a cocer las espinacas al vapor durante unos 5 minutos. En una sartén (paella) salteamos con un poco de aceite de oliva la cebolla, los champiñones y el calabacín, todo bien cortadito durante unos cinco minutos (debe quedar "al dente") Cuando ya esté casi a punto añadimos el ajo bien picadito. Pondremos a hervir el arroz (dos medidas de agua por una de arroz) con una pizca de sal durante 45 minutos. Cuando falten unos 20 minutos añadiremos las espinacas bien cortaditas, el orégano y la pimienta y el salteado de verduras. Una vez tengamos el plato sobre la mesa añadiremos el queso parmesano bien ralladito.
Nuestro consejo
Si os gusta que el arroz quede bien sueltecito es mejor que utilicéis el arroz de grano largo.
El hecho de añadir las verduras a falta de 20 minutos es para que no queden deshechas.

SOPA DE TOMATE

Ingredientes
1 cebolla mediana.
1 ajo.
1 pimiento verde.
1 Kg. de tomates.
1 litro de caldo vegetal.
1 cucharadita de pimentón dulce.
Unas ramitas de hierba buena.
Aceite y sal.

Elaboración

Se hace un sofrito con la cebolla y el pimiento muy picados hasta que empiecen a dorarse. A continuación se añaden los tomates picados limpios de piel y semillas, dejando que cuezan a fuego lento hasta que el sofrito haya absorbido el agua que desprendan los tomates. Se pone el pimentón y la sal se mezcla bien y se echa el caldo dejando que hierva a fuego lento hasta que veamos el caldo espesito. En los últimos minutos se incorporan unas hojas de hierbabuena picadas. Esta sopa se sirve acompañada de uvas. Y ya fuera del fuego puede añadirse si se quisiera más completo un huevo batido, removiendo mientras se echa para que no se cuaje.
Si se desea más espesa puede añadirse al sofrito un poco de harina de maíz.

TORTA DE CALABAZA


Ingredientes: 
1 taza de puré de calabaza hervida
1 taza de aceite
1 1/2 taza de azúcar
1 3/4 taza de harina común
2 huevos
2 cucharaditas de polvo Royal
1 cucharadita de bicarbonato de sodio
a gusto canela y nuez moscada
las tazas son de las de cafe con leche
 
Preparado: 
Hervir la calabaza, dejar que se escurra bien.
Batir bien la calabaza con el azúcar, aceite y huevos,luego agregar el resto de los ingredientes, y mezclarlos suavemente hasta obtener una crema homogenea. colocar en un molde redondo, o en un savarin, o de budin, como más te guste. Previamente enmantecado y enharinado. Colocar en horno moderado durante 30 minutos aproximadamente.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

Un observatori de preus agroalimentaris a Catalunya

La Generalitat ha engegat un observatori dels preus agroalimentaris, segons ha sortit avui publicat en alguns mitjans locals i especialitzats (El Segre, Rural.cat) i al Telenotícies Migdia i Vespre de TV3. Molt soroll per a res, ja que, tot i que des d'ara podrem constatar l'abismal diferència entre el preu pagat al productor i el que paguem nosaltres com a consumidors, l'observatori no té cap competència sancionadora: no es port actuar legalment contra el lliure mercat.
D'altra banda, jutgeu vosaltres mateixos si la presentació de les dades és prou accessible. Jo tampoc treuria tant de pit per penjar unes desenes de PDF's en un racó del web oficial de Departament d'Agricultura. Però aquí entrem en el delicat tema de la informació i els mitjans públics, que sovint es veuen sotmesos a treure la cunya publicitària de torn. Pensem que la notícia no ha sortit (encara) a cap dels mitjans privats amb més difusió al país.

Mescladís 9

Ja ha sortit el butlletí d'octubre de l'Espai Mescladís (Centre Cívic Ribera Baixa d'El Prat). En aquest número, a banda d'explicar-nos la seva oferta de dinars i sopars, ens proposen tres tallers de cuina al seu centre pratenc. N'hi ha un de tapes i música brasilera (això promet), i dos pensats per a infants i joves: un taller per animar els nens de sis a deu anys a cuinar jugant i un que pretén ensenyar els adolescents de 10 a 16 anys a conèixer receptes d'arreu del món mentre aprenen fotografia. Si voleu més detalls podeu accedir al web d'aquest col·lectiu des d'aquí o clicant a l'enllaç que trobareu al nostre bloc. Fins aviat!

diumenge, 20 de setembre del 2009

Especial Festes de la Mercè del Mescladís

Ja ha sortit el darrer butlletí del Mescladís. A partir d'ara, tal com hem informat a la darrera assemblea de funcionament, apuntarem un post al nostre bloc cada cop que aparegui un butlletí nou d'aquesta associació. I comencem amb aquest sobre les activitats previstes per els festes de la Mercè. Que aprofiti!

dijous, 3 de setembre del 2009

El Parlament tomba la iniciativa contra els transgènics


Recentment, PSC, CiU i PP s'han tornat a retratar en tombar les 105.895 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per erradicar el cultiu de transgènics a Catalunya. El País ho explica així. (Posem l'enllaç i no el text sencer de la notícia, perquè penjar-la íntegrament costa 150 € en copyrights per un sol mes a Internet.) Al Canal Parlament destaquen per la seva banda que, a petició de dos grups parlamentaris sense especificar, la votació va ser secreta (si voleu anar al gra, busqueu el minut 2:40 del video). Al final del resum d'aquesta sessió també es diu que el Ple del Parlament "ha llegit" un text per declarar la dieta mediterrània patrimoni de la humanitat.
Podeu trobar encara un altre punt de vista al web de la plataforma impulsora de la iniciativa. Si sou servits?

dilluns, 1 de juny del 2009

L'èxit desborda les associacions franceses que proveeixen de productes locals biològics els urbanites

Publicat a 'El Periódico' el 9.04.09

Text i Foto: ELIANNE ROS (PARÍS)
Nathalie Escribe no es considera una ecologista. A casa seva a Villejuif, nucli popular de la perifèria parisenca, ni es consumeix biològic costi el que costi ni es reciclen a penes les escombraries. Però sí que hi ha un gest que aquesta mare de família realitza pel planeta. Des de fa un any, forma part d'una tribu urbana en expansió: els consumidors de fruites i verdures cultivades per petits productors de la zona sense forçar les lleis de la naturalesa.
A la regió de París, les 120 associacions que impulsen una nova forma de consum facilitant el contacte directe amb els pagesos locals, anomenades Amap, són víctimes del seu propi èxit. La llista d'espera per integrar-les supera les 5.000 persones.
"Mai m'havia fixat abans si comprava un producte de temporada o no", reconeix Escribe. Amb la cistella a la mà, cada setmana va a un local municipal on el seu pagès --que segons les normes no pot recórrer una distància superior a 50 quilòmetres-- porta les hortalisses acabades de recol.lectar.
Els membres de l'Amap de Villejuif li han comprat la collita anual. A canvi, ell proveeix el rebost una vegada a la setmana per la mòdica suma de 17 euros amb els fruits que ofereix la terra en cada època de l'any. I sense pesticides.
"A l'hivern l'oferta no és gaire variada però a la primavera i l'estiu queda més que compensada: tenim maduixes, enciams i fins i tot cinc o sis classes diferents de tomàquets", explica Escribe, que aquesta setmana té dret a dos quilos de patates, un de pastanagues, un de cebes, mig quilo d'espinacs, de remolatxa i d'espàrrecs, uns porros, un manat de raves i un de julivert. El lot inclou també una recepta per cuinar les verdures.
"Econòmicament és rendible, tenint en compte els preus dels productes biològics a les grans superfícies", raona aquesta mare de dos estudiants universitaris. ¿Els inconvenients? "A part de les patates, que sempre n'hi ha, mai saps què hi haurà", diu. Com a contrapartida, ha entrat en contacte amb un món que ignorava. "He après moltes coses, com que al nord de França no hi ha tomàquets ni pebrots tot l'any, però existeixen varietats que desconeixia, com la nyàmera", explica.

Un acte militant
Encara que el seu perfil no sigui el d'una activista del medi ambient, Escribe admet que la iniciativa d'adherir-se a l'Amap és un "acte militant". A més de menjar més sa, la va seduir la idea de "recolzar els pagesos locals". Com molts altres consumidors, a partir d'aquí es va anar interessant per l'entorn.
"El treball de les Amaps és molt més efectiu que una campanya de Greenpeace", sosté Catherine Casel, militant ecologista i fundadora del moviment. "Això no és fer una donació per després desentendre's, aquí la gent s'hi implica, hi ha un orgull", diu en qualitat de vicepresidenta de l'associació.
Segons Casel, la majoria dels integrants de les Amaps són famílies mitjanes que s'interessen per la protecció del medi ambient, d'una manera més o menys vaga. No obstant, "quan descobreixen el gust que tenen les mongetes tendres que no han hagut de viatjar 2.000 quilòmetres, i el lloc on han crescut, comencen a abraçar l'ecologia i a comprar a les botigues bio", argumenta.

Sondeig revelador
De fet, a França, el terreny està bastant adobat. Segons una recent enquesta realitzada per Ifop, el 76% dels ciutadans donen prioritat als productes respectuosos amb el medi ambient, fins i tot si són una mica més cars. Tot i la crisi, els francesos s'estimen més consumir de manera "més responsable". Una altra dada reveladora d'aquesta tendència radica en l'afluència al Salon Planète, que està dedicat als productes verds. Amb 35.000 visitants, la fira ha duplicat el públic de l'any passat.
I les Amaps estan completament desbordades. "La demanda de productes locals és superior a la producció. A la regió de París hi falta terreny cultivable. Hem posat en marxa una escola d'agricultors per a petites explotacions i pressionem els ajuntaments de la zona per crear noves parcel.les", explica Casel. Cada vegada més actius, els consumidors de productes locals rebutgen l'"agricultura intensiva", així com consumir aliments "que, encara que tinguin l'etiqueta de biològics, procedeixen de l'altra punta de món". Des que sap el carburant que necessiten per ser transportats fins aquí, Nathalie els evita. "La veritat, ja no se m'acudirà mai més comprar maduixes a l'hivern".

dilluns, 6 d’abril del 2009

Activitats setmana de lluita contra els transgènics

A continuació llistem les convocatòries que s'han concretat a Barcelona de cara a la Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària, que tindrà lloc del 14 al 18 d'abril a Catalunya. Gràcies per la vostra participació i suport!

* Dimarts 14 d'abril.
.- 19-22h. Cine-Fòrum: El Món Segons Monsanto. Centre Cívic Convent de Sant Agustí; C/ Comerç, 36. Arc del Triomf (L1).
Organitzen i convoquen Transgènics Fora! i Greenpeace.


* Dijous 16 d'abril.

.- 13-15h. Gran concurs anual de Petroaliments "Saps d'on venen els aliments que compres?" Mercat de la Boqueria. Rambla de les Flors.
Organitzen i convoquen: RepsolMata i Entesa pel decreixement.
.- 19-22h. Cine-Fòrum i xerrada "Deute ecològic i decreixement". CSO BarriKarme, C/Carme 25 bis. Liceu (L3).


* Divendres 17 d'abril.
.- 17-20h. Cercavila contra els transgènics i els petroaliments i per la sobirania alimentària. Drassanes. Drassanes (L3).
Organitza i convoca: Grup de treball contra els petroaliments: Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, la Campanya “Supermercats No, Gràcies!” i Col·lectiu Transgènics Fora!

* Dissabte 18 d'abril.
11:30h. Manifestació estatal a Saragossa "per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics". Per a reservar plaça d'autocar escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es


Més informació sobre la setmana de lluita a:

informaciosetmana@yahoo.es
www.transgenicsfora.org
www.edpac.org/petroaliments
www.noquierotransgenicos.wordpress.com

dilluns, 30 de març del 2009

Recepta: Pupusas de El Salvador.

Bé, aqui teniu la segona recepta.

Les Pupusas són un plat típic de El Salvador. Es una bona oportunitat d'apropar-nos a un país que molts anomenen "El Pulgarcito de América", amb una extensió i població semblants a les de Catalunya i que va patir una guerra que va durar des dels anys 80 fins al 1992.
Mentre aqui "celebravem" els Jocs Olímpics, a El Salvador es signaven els "Acuerdos de Paz" que posaven fi a mes de 10 anys de guerra.

PUPUSAS

Ingredients (per 4 persones):


Per la massa:

500 g de farina de blat de moro
8 talls de formatge per fondre
4 tomàquets madurs
1 paquet de llardons
Aigua
Oli
Per al curtit:
1 Col
3 pastanagues
1 ceba gran
1 / 2 quilo de tomàquets madurs
1 bitxo de canyena
Espècies variades
Vinagre
Sal
Preparació tortitas:
1. Barregeu la farina de blat de moro amb l'aigua. Amassar bé. Agafar unes dues cullerades per pupusa i donar-li forma de cercle una mica gruixut.
2. En un recipient tritureu els llardons amb alguns tomàquets fins aconseguir una massa compacta.
3. Afegir la massa dels llardons sobre del cercle de farina de blat de moro amb un tros de formatge per fondre. Després va tancar la massa de blat de moro amb els llardons i el formatge i donar-li forma de boleta quedant dins els ingredients. Palmejar fins que quedi en forma "tortitas".
4. Posar oli en una paella i fregiu les tortitas fins que estiguin daurades.
Preparació curtit:
1. Trossejar la col i la ceba ben fines. Ratllar les pastanagues.
2. Barrejar-ho tot en un recipient i amanir amb vinagre i sal
3. Tritureu tots els tomàquets i afegir espècies variades (orenga, pebre negre, etc.) Afegir el bitxo i tritureu juntament amb els tomàquets. Posar en un recipient.
Les pupusas se serveixen juntament amb el curtit.
Que vagi de gust.

Recepta: Muffins de plàtan i xocolota.

Bon dia a tots i totes,

Amb aquesta recepta enviada per el Fran i la Miriam estrenem la secció de receptes del blog de Cals Carxofa.

Aquest muffins els vam menjar el dia de les activitats de Cals Carxofa i us podem assegurar que eren excel·leeeeents.

Recordeu de fer-los amb productes ecològics!!!

Aqui teniu la recepta:

Muffins DE PLÀTAN I XOCOLATA
INGREDIENTS (per a 12 unitats):

180 g de farina
100 g de flocs de civada
150 g de sucre
1 sobret de llevat en pols
1 mica de sal
1 ou
1 plàtan
1 poma golden gran
Mig bastó de canyella
1 cullerada de mantega
125 g de iogurt natural
8 cullerades d'oli de gira-sol
100 g de llavors de xocolata

1. Peleu la poma, partir-los per la meitat, retirar el cor i les llavors i tallar en daus. Disposar la mantega en una paella, afegir la poma, 20 g de sucre i la canyella i col·locar sobre el foc. Ofegar durant uns 8 minuts, remenant de tant en tant, fins que la poma estigui tova.

2. Retirar la canyella i tritureu la poma fins a obtenir una compota fina. Deixar refredar.

3. Barregeu en un bol gran els flocs de civada, la farina, el sucre restant, el llevat en pols i la sal.

4. Batre l'ou en un altre recipient fins que estigui cremós i hagi augmentat de volum. Afegir la compota de poma freda, el iogurt i l'oli i barrejar suaument. Peleu el plàtan, tallar-lo en rodanxetes i incorporar a la preparació, remenant sempre amb suavitat.

5. Ajuntar els dos compostos ràpidament, fins a obtenir una mescla homogènia. Afegir les llavors de xocolata i repartir la massa en motlles de muffins (com motlles per magdalenes però una mica més grans).

6. Introduir els motlles al forn preescalfat a 180 º C i coure els muffins durant 20-25 minuts fins que estiguin inflats i daurats. Deixar refredar abans de menjar. Abans de servir, es poden pinzell els muffins amb melmelada d'albercoc dissolta en unes gotes d'aigua.

Apa doncs, a gaudir-ne.

Les fotos de les activitats del 29 de Març

Hola a totes i tots.

Aqui podeu veure un recull de fotos dels tallers d'activitats que es van portar a terme per a celebrar el primer aniversari de Cals Karxofa.


La resta de fotos, fent un clic en aquest enllaç

En breu penjarem en aquet blog les receptes dels plates que vam menjar durant el dinar i també com fer el seitan, la pasta de dents i els diversos tallers que vam fer durant la jornada.

Recordeu que el proper dia 15 d'Abril, a les 19:30h hi ha la taula rodona sobre la salut.

No hi falteu!!!

dimecres, 25 de març del 2009

Per al taller de sabó del dia 29

Hola a totes i tots,

La Maite, que ens ensenyarà a fer el sabó de manera artesanal durant les jornades del primer aniversari de Cals Karxofa, ens indica quins son els ingredients que utilitzarem per si algú vol fer-lo el mateix dia del taller:

Carxoferos i carxoferes. Si esteu interessats a fer sabó amb oli reciclat, aquest proper diumenge, apunteu la recepta:

1 l. D’oli reciclat
200gr. De sabó de virutes
200gr. De sosa
200 gr. De restes de sabó de pastilla o 200 gr. De sabó de rentadora
1,800 l. D’aigua
2 taps de suavitzant

Amb això surten molts trossos de sabó.

Ho barregem tot i ho deixem reposar (fins que es posi dur). Alehores ho tallem.

El diumenge en farem.
Qui vulgui estaria bé que es portés els ingredients.
Porteu també una palangana (no molt gran).
És un sabó de primera qualitat; renta molt bé la roba i treu les taques

14-18 abril: setmana de lluita contra els transgènics i per la sobirania alimentària

Bon día,

Durant la setmana del 14 al 18 d'Abril s'organitzarar arreu de catalunya tot un seguit d'accións contra els transgènics i per la sobirania alimentària.


Si voleu anar a la manifestació de Saragossa del dia 18 amb l'autocar que s'està organitzant, escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es

En aquest arxiu adjunt trobareu la revista que s'ha editat recentment de cara a la setmana de lluita conjuntament amb les companyes de la Directa. .

Ens veiem als carrers i als sembrats!!

Organitzen i convoquen:No et mengis el món, Enginyeria Sense Fronteres, Transgènics Fora, Som Lo Que Sembrem, Repsol Mata, Entrepobles, Educació per a l'Acció Crítica, Supermercats no gràcies, Grup de Suport al MST, Entesa pel Decreixement i Ecologistes en Acció.

dimarts, 17 de març del 2009

Primer aniversari de Cals Karxofa

Senyores i senyors,

Cals Karxofa fa un any, i per a celebrar-ho hem preparat tot un seguit d'activitats que tot seguit us detallem:

PRIMER ANIVERSARI DE CALS KARXOFA


- Diumenge 29 de Març del 2009: Tallers i dinar popular:

A les 9:30h Esmorçar al KOP.


A les 10:00h Començaran els tallers on aprendrem a fer seitan, iogurt, pastas de dents, cuina solar i sabó de manera artesanal.


I a les 14:30h Dinar popular: Cada participant portará algun plat per a compartir amb els demés i també la recepta del plat per a que la poguem penjar en aquest blog i tots la poguem fer a casa nostra.

Les inscripcions per al dinar s'han de fer com a molt tard fins al 25 de Març enviant un email a calsKarxofa@gmail.com.





- Dimecres 15 d'Abril del 2009: Taula rodona "L'autogestió de la salut i el concepte de salut actual"

A les 19:30h Començarem una taula rodona amb la participació de terapeutes de Flors de Bach, Shiatsu i Moviment, Reflexoteràpia, Reiki, PNL i Ioga. On tots podrem participar i aportar els nostres coneixements i dubtes al respecte d'una cosa tant important com la salut.


Totes les activitats es desenvoluparan al:


KASAL OKUPAT DEL PRAT
Plaça 19 de juliol de 1936
(C/Dr Soler i Torrents 36-38)
El Prat de Llobregat (al costat de la RENFE)

dimecres, 25 de febrer del 2009

Investigadors i representants de la societat civil firmen contra els transgènics

[...]Després d’11 anys de cultiu, s’ha comprovat que les llavors modificades genèticament no reporten els beneficis promesos per la indústria biotecnològica:

- Com a mitjana no redueixen l’ús de productes químics en el camp, sinó ben al contrari. Per exemple, als EEUU els tres principals cultius MG han conduït des de 1996 a augmentar l’ús d’agrotóxicos en 55.000 tones [3], amb enormes increments en el volum d’herbicides aplicats a la soja, al cotó i a al panís tolerant a herbicides.

-Els seus rendiments són menors, o en el millor dels casos equivalents als de les varietats no MG, tal com ho ha reconegut recentment el Departament d’Agricultura dels EEUU [4], per la qual cosa els arguments d’eficiència en l’ús de recursos com ara el sòl, l’aigua o els combustibles no tenen fonament.

-Els seus impactes sobre el medi ambient estan cada vegada més documentats: contaminació d’espècies silvestres emparentades, reducció de la biodiversitat, contaminació química del sòl i dels aqüífers són alguns dels problemes associats al cultiu d’OMG.

-No han aportat millores en la qualitat dels aliments, sinó grans incerteses sobre la innocuïtat dels productes que contenen ingredients MG, sobretot a mitjà i llarg termini.

-Per als agricultors, l’aparició de males herbes i d’adventícies resistents a diversos herbicides associada als cultius MG, comença a ser motiu de preocupació als EEUU i a Canadà. En el cas dels cultius insecticides,es reconeix que és inevitable l’evolució i proliferació d’insectes plaga resistents: qüestió de temps únicament. Això obligarà els agricultors convencionals a recórrer a plaguicides cada vegada més agressius i costosos,mentres que la pèrdua d’eficàcia d’insecticides naturals, com el Bt, serà un greu perjuí per a l’agricultura ecològica.

-No contribueixen a alleujar la pobresa ni la fam al món. Al contrari, les aplicacions comercials de la biotecnologia en l’agricultura estan augmentant l’abisme que separa pobres i rics. Un dada significativa: la major part de les collites MG es destinen a alimentació ramadera per a satisfer el consum de carn –molt sovint excessiu- dels països rics.[...]

Mes info a la web d'Ecologistes en Acció

dilluns, 2 de febrer del 2009

On puc comprar o consumir productes de Comerç Just?

A Catalunya hi ha més de 600 punts de venda i de consum de productes de Comerç Just.

D'una banda, hi ha més de 300 botigues i establiments que tenen a la venda alguns d'aquest productes. A la majoria podràs trobar cafè, xocolata, te, sucre, mel, etc. En uns altres trobaràs articles tèxtils i d'artesania.

També pots comprar productes de Comerç Just i obtenir més informació per Internet.

Per a descarregar-te el llistat en PDF amb els establiments catalans on es poden consumir productes de Comerç Just fes clic aquí.

Per a descarregar-te el llistat de botigues de Comerç Just de Catalunya en PDF fes clic aquí.

divendres, 30 de gener del 2009

La PACA i la Fira de la Candelera

A Molins de Rei, aquest cap de setmana s'hi celebra la Fira de la Candelera.

En Toni i la Gemma de Can Bofill participaran en una stand de productors ecològics de la zona i a més, Can Bofill - PACA, portaran el bar de la Fira Ecològica.

Es a dir que us esperem a tots i totes a Molins de Rei el dissabte 31 de Gener i el diumenge dia 1 de Febrer.

dimecres, 21 de gener del 2009

Permacultura

Hola a tots.

Aqui podeu trobar un interessant treball sobre la permacultura.


Aquesta tècnica agroecològica va més enllà de la simple horticultura per esdevenir un mètode de disseny de l’espai a conrear.

La permacultura no només ensenya a fer créixer una tomaquera. Va més enllà i ens explica els beneficis de combinar adequadament les plantes dels cultius i potenciar els efectes de l’entorn per millorar la productivitat.

Cultivar a la ciutat, al teu poble, a casa teva.


El document en format pdf, clicant aqui.


Aquesta informació l'hem extret del web de Ecoterra

Sopar del 6è aniversari del KOP

Bones,

Aquest divendres 23 de gener es fa el sopar d'aniversari del Kasal Okupat del Prat - Alta Tensió, que com bé saveu és on tenim la nostra "seu social" els de Cals Karxofa.


La gent del Kasal estarà encantada de que assistiu al sopar. Es demana confirmació d'assistència i ho podeu fer enviant un correu a Cals Karxofa.

El sopar serà a les 22.00 i hi haurà bingo, espectacle de màgia i música.

Salut.

Trobada de La Repera

Hola a totes/ots

Això de la repera és una trobada de cooperatives i productors per tal de trobar i buscar propostes que ajudin a millorar els nostres projectes i la nostra incidència social.

Hi haurà gent de la PACA i de Cals Karxofa en aquesta trobada, però ja sabeu que pot anar-hi tothom que vulgui.

En la seva web: http://repera.wordpress.com/ hi trobareu els fulls d'inscripció, i a continuació us informem dels tallers que s'hi faran:

La Repera: com tenim explicat a la web és una taula de diàleg entre consumidors i productors en l'àmbit de l'agroecologia.

Va ser una proposta del Fòrum Social Català, calia trobar-nos per a llimar problemes per millorar l'expansió d'aquest projecte.

La primera jornada es va fer al Juny, l'objectiu era fer una fotografia, per decidir quins temes havíem de tractar en aquesta segona jornada que us presentem.

Un resultat important va ser que ens calia molta formació; la majoria dels grups de consum són molt joves. Per això la segona jornada té un cert caràcter informatiu. Hem programat 6 tallers de formació. I tampoc creiem que podrem resoldre-ho tot en un cap de setmana així que hem pensat que la Repera podia ajudar a la creació de grups de treball per a treballar conjuntament alguns aspectes; diumenge faríem les primeres reunions d'aquests grups de treball.

Els tallers formatius els expliquem a continuació:

TALLER: Qualitat del producte
Kiwis massa petits¡ Bledes amb forats¡

En el mercat agroindustrial hi ha unes normes de qualitat; les fruites han de ser d'una certa mida, l'aparença ha de ser perfecta,... En la relació directa necessitem unes normes de qualitat?
En aquest taller reflexionarem sobre la necessitat o no de que existeixin unes normes de qualitat. Pagesos i consumidors explicarem el nostre punt de vista i si fos el cas, tots plegats formularem uns possibles criteris de qualitat del producte.
Planificació de cultius i compensació de riscos.
Bledes amb forats. Enciams petits. No sabem què fer amb els naps i a l'estiu què passa?
I si falta aigua, i si plou sense parar. Què hem de fer a l'hort amb la gran collita de l'estiu. I si la pagesa es fa mal a l'esquena.
La gran indústria ha fet de tot plegat, natura, clima, consumidors, un joc de variables previsibles. Però què fem nosaltres? Qui ho assumeix, consumidors o productors. I si ho fèssim plegats? I si trenquem el binomi consum producció i construïm plegats una bona planificació.

Grups de consum agroecològic i acció política per la Sobirania Alimentaria.
(Aquest taller està encara en discussió i pot variar una miqueta)

Descripció: l'objectiu d'aquest taller serà informar i reflexionar conjuntament sobre les
diferents experiències d'incidència política per a la Sobirania Alimentaria a Catalunya,
així com sobre què han aportat, aporten i podrien aportar les cooperatives i grups
autogestionaris de consum agroecològic en el marc de les properes mobilitzacions
contra els transgèniques, contra el supermercadisme i per la Sobirania Alimentària.

Format: miniponències de 10 minuts, debat per grups i plenari.

Continguts:

.- De la Xarxa Agroecològica de Catalunya al moviment per la Sobirania Alimentaria:
contribucions des del consum agroecològic.
.- La lluita contra els transgènics: Transgènics Fora! i SLQS.
.- La lluita contra el supermercadisme: Supers no, gràcies.
.- Campanya contra la nova normativa europea d'Agricultura Ecològica.
.- El procés del FISA (Fòrum Ibèric per la Sobirania Alimentaria): No et mengis el món.

Distribució conjunta.

Presentaríem diferents experiències de distribució col•lectiva i coordinada.
Esperem que amb aquesta informació sorgeixin sinèrgies: aprofitar millor el que estem
fent, generar alguna proposta alternativa com per exemple una central de distribució
per l'àrea metropolitana, o també algun mecanisme per afavorir la disponibilitat a
territoris menys densos.

Fem camí cap el segell participatiu !!

Aquest taller constarà de dues sesions, una més informativa-explicativa sobre el que
significa els sistemes de garantia participatius, continguts, estrategies, experiències, etc.
i una segona més pràctica de propostes concretes, discussió i acords per engegar a casa
nostra un procès de construcció de Segell Participatiu.

Objectiu del taller dissabte tarda :

1.- Explicitar les raons que generen la necessitat de desenvolupar un Segell
Participatiu per l’agricultura Ecològica a partir de una valoració crítica a la
certificació oficial i la seva relació amb el procés creixent de industrialització de
l’agricultura ecològica amb menció explicita al nou Reglament europeu i situar
en aquest context les limitacions i insuficiències dels Consells Reguladors
d’agricultura ecològica.
2.- Presentar els principis i continguts dels Sistemes de Garantia Participatius en
base a diverses experiències pràctiques amb especial atenció al projecte andalús
en marxa i que exposarà personalment Eva Torremocha, presidenta de
l’Associació Al-Munia de Màlaga i discussió dels objectius generals i estratègies
globals a seguir dins del territori català.

Objectiu del grup de treball diumenge matí

1.- Presentació, discussió i aprovació (si hi ha acord) de les diferents
experiències i propostes concretes de pagesos i consumidors per engegar el
procés de creació a Catalunya d’un Sistema de Garantia Participatiu (segell) i
discussió de la proposta de creació d’una Comissió Promotora que impulsi tot
aquest procés.

Documents de treball:

- Taula comparativa entre els criteris de certificació oficial i els Sistemes
de Garantia Participatius (Nature et Progrés 2007)
- Proceso de construcción y regulación de un Sistema Participativo de
Garantía para la producción ecològica en Andalucia (M.C. Cuellar i E.
Torremocha)
- Propostes concretes per Catalunya elaborades per la “Xarxeta”
Agroecològica.