L'èxit desborda les associacions franceses que proveeixen de productes locals biològics els urbanites

Publicat a 'El Periódico' el 9.04.09

Text i Foto: ELIANNE ROS (PARÍS)
Nathalie Escribe no es considera una ecologista. A casa seva a Villejuif, nucli popular de la perifèria parisenca, ni es consumeix biològic costi el que costi ni es reciclen a penes les escombraries. Però sí que hi ha un gest que aquesta mare de família realitza pel planeta. Des de fa un any, forma part d'una tribu urbana en expansió: els consumidors de fruites i verdures cultivades per petits productors de la zona sense forçar les lleis de la naturalesa.
A la regió de París, les 120 associacions que impulsen una nova forma de consum facilitant el contacte directe amb els pagesos locals, anomenades Amap, són víctimes del seu propi èxit. La llista d'espera per integrar-les supera les 5.000 persones.
"Mai m'havia fixat abans si comprava un producte de temporada o no", reconeix Escribe. Amb la cistella a la mà, cada setmana va a un local municipal on el seu pagès --que segons les normes no pot recórrer una distància superior a 50 quilòmetres-- porta les hortalisses acabades de recol.lectar.
Els membres de l'Amap de Villejuif li han comprat la collita anual. A canvi, ell proveeix el rebost una vegada a la setmana per la mòdica suma de 17 euros amb els fruits que ofereix la terra en cada època de l'any. I sense pesticides.
"A l'hivern l'oferta no és gaire variada però a la primavera i l'estiu queda més que compensada: tenim maduixes, enciams i fins i tot cinc o sis classes diferents de tomàquets", explica Escribe, que aquesta setmana té dret a dos quilos de patates, un de pastanagues, un de cebes, mig quilo d'espinacs, de remolatxa i d'espàrrecs, uns porros, un manat de raves i un de julivert. El lot inclou també una recepta per cuinar les verdures.
"Econòmicament és rendible, tenint en compte els preus dels productes biològics a les grans superfícies", raona aquesta mare de dos estudiants universitaris. ¿Els inconvenients? "A part de les patates, que sempre n'hi ha, mai saps què hi haurà", diu. Com a contrapartida, ha entrat en contacte amb un món que ignorava. "He après moltes coses, com que al nord de França no hi ha tomàquets ni pebrots tot l'any, però existeixen varietats que desconeixia, com la nyàmera", explica.

Un acte militant
Encara que el seu perfil no sigui el d'una activista del medi ambient, Escribe admet que la iniciativa d'adherir-se a l'Amap és un "acte militant". A més de menjar més sa, la va seduir la idea de "recolzar els pagesos locals". Com molts altres consumidors, a partir d'aquí es va anar interessant per l'entorn.
"El treball de les Amaps és molt més efectiu que una campanya de Greenpeace", sosté Catherine Casel, militant ecologista i fundadora del moviment. "Això no és fer una donació per després desentendre's, aquí la gent s'hi implica, hi ha un orgull", diu en qualitat de vicepresidenta de l'associació.
Segons Casel, la majoria dels integrants de les Amaps són famílies mitjanes que s'interessen per la protecció del medi ambient, d'una manera més o menys vaga. No obstant, "quan descobreixen el gust que tenen les mongetes tendres que no han hagut de viatjar 2.000 quilòmetres, i el lloc on han crescut, comencen a abraçar l'ecologia i a comprar a les botigues bio", argumenta.

Sondeig revelador
De fet, a França, el terreny està bastant adobat. Segons una recent enquesta realitzada per Ifop, el 76% dels ciutadans donen prioritat als productes respectuosos amb el medi ambient, fins i tot si són una mica més cars. Tot i la crisi, els francesos s'estimen més consumir de manera "més responsable". Una altra dada reveladora d'aquesta tendència radica en l'afluència al Salon Planète, que està dedicat als productes verds. Amb 35.000 visitants, la fira ha duplicat el públic de l'any passat.
I les Amaps estan completament desbordades. "La demanda de productes locals és superior a la producció. A la regió de París hi falta terreny cultivable. Hem posat en marxa una escola d'agricultors per a petites explotacions i pressionem els ajuntaments de la zona per crear noves parcel.les", explica Casel. Cada vegada més actius, els consumidors de productes locals rebutgen l'"agricultura intensiva", així com consumir aliments "que, encara que tinguin l'etiqueta de biològics, procedeixen de l'altra punta de món". Des que sap el carburant que necessiten per ser transportats fins aquí, Nathalie els evita. "La veritat, ja no se m'acudirà mai més comprar maduixes a l'hivern".