diumenge, 20 de setembre del 2009
Especial Festes de la Mercè del Mescladís
Ja ha sortit el darrer butlletí del Mescladís. A partir d'ara, tal com hem informat a la darrera assemblea de funcionament, apuntarem un post al nostre bloc cada cop que aparegui un butlletí nou d'aquesta associació. I comencem amb aquest sobre les activitats previstes per els festes de la Mercè. Que aprofiti!
dijous, 3 de setembre del 2009
El Parlament tomba la iniciativa contra els transgènics
Recentment, PSC, CiU i PP s'han tornat a retratar en tombar les 105.895 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per erradicar el cultiu de transgènics a Catalunya. El País ho explica així. (Posem l'enllaç i no el text sencer de la notícia, perquè penjar-la íntegrament costa 150 € en copyrights per un sol mes a Internet.) Al Canal Parlament destaquen per la seva banda que, a petició de dos grups parlamentaris sense especificar, la votació va ser secreta (si voleu anar al gra, busqueu el minut 2:40 del video). Al final del resum d'aquesta sessió també es diu que el Ple del Parlament "ha llegit" un text per declarar la dieta mediterrània patrimoni de la humanitat.
Podeu trobar encara un altre punt de vista al web de la plataforma impulsora de la iniciativa. Si sou servits?
dijous, 16 de juliol del 2009
dilluns, 1 de juny del 2009
L'èxit desborda les associacions franceses que proveeixen de productes locals biològics els urbanites
Publicat a 'El Periódico' el 9.04.09
Text i Foto: ELIANNE ROS (PARÍS)
Nathalie Escribe no es considera una ecologista. A casa seva a Villejuif, nucli popular de la perifèria parisenca, ni es consumeix biològic costi el que costi ni es reciclen a penes les escombraries. Però sí que hi ha un gest que aquesta mare de família realitza pel planeta. Des de fa un any, forma part d'una tribu urbana en expansió: els consumidors de fruites i verdures cultivades per petits productors de la zona sense forçar les lleis de la naturalesa.
A la regió de París, les 120 associacions que impulsen una nova forma de consum facilitant el contacte directe amb els pagesos locals, anomenades Amap, són víctimes del seu propi èxit. La llista d'espera per integrar-les supera les 5.000 persones.
"Mai m'havia fixat abans si comprava un producte de temporada o no", reconeix Escribe. Amb la cistella a la mà, cada setmana va a un local municipal on el seu pagès --que segons les normes no pot recórrer una distància superior a 50 quilòmetres-- porta les hortalisses acabades de recol.lectar.
Els membres de l'Amap de Villejuif li han comprat la collita anual. A canvi, ell proveeix el rebost una vegada a la setmana per la mòdica suma de 17 euros amb els fruits que ofereix la terra en cada època de l'any. I sense pesticides.
"A l'hivern l'oferta no és gaire variada però a la primavera i l'estiu queda més que compensada: tenim maduixes, enciams i fins i tot cinc o sis classes diferents de tomàquets", explica Escribe, que aquesta setmana té dret a dos quilos de patates, un de pastanagues, un de cebes, mig quilo d'espinacs, de remolatxa i d'espàrrecs, uns porros, un manat de raves i un de julivert. El lot inclou també una recepta per cuinar les verdures.
"Econòmicament és rendible, tenint en compte els preus dels productes biològics a les grans superfícies", raona aquesta mare de dos estudiants universitaris. ¿Els inconvenients? "A part de les patates, que sempre n'hi ha, mai saps què hi haurà", diu. Com a contrapartida, ha entrat en contacte amb un món que ignorava. "He après moltes coses, com que al nord de França no hi ha tomàquets ni pebrots tot l'any, però existeixen varietats que desconeixia, com la nyàmera", explica.
Un acte militant
Encara que el seu perfil no sigui el d'una activista del medi ambient, Escribe admet que la iniciativa d'adherir-se a l'Amap és un "acte militant". A més de menjar més sa, la va seduir la idea de "recolzar els pagesos locals". Com molts altres consumidors, a partir d'aquí es va anar interessant per l'entorn.
"El treball de les Amaps és molt més efectiu que una campanya de Greenpeace", sosté Catherine Casel, militant ecologista i fundadora del moviment. "Això no és fer una donació per després desentendre's, aquí la gent s'hi implica, hi ha un orgull", diu en qualitat de vicepresidenta de l'associació.
Segons Casel, la majoria dels integrants de les Amaps són famílies mitjanes que s'interessen per la protecció del medi ambient, d'una manera més o menys vaga. No obstant, "quan descobreixen el gust que tenen les mongetes tendres que no han hagut de viatjar 2.000 quilòmetres, i el lloc on han crescut, comencen a abraçar l'ecologia i a comprar a les botigues bio", argumenta.
Sondeig revelador
De fet, a França, el terreny està bastant adobat. Segons una recent enquesta realitzada per Ifop, el 76% dels ciutadans donen prioritat als productes respectuosos amb el medi ambient, fins i tot si són una mica més cars. Tot i la crisi, els francesos s'estimen més consumir de manera "més responsable". Una altra dada reveladora d'aquesta tendència radica en l'afluència al Salon Planète, que està dedicat als productes verds. Amb 35.000 visitants, la fira ha duplicat el públic de l'any passat.
I les Amaps estan completament desbordades. "La demanda de productes locals és superior a la producció. A la regió de París hi falta terreny cultivable. Hem posat en marxa una escola d'agricultors per a petites explotacions i pressionem els ajuntaments de la zona per crear noves parcel.les", explica Casel. Cada vegada més actius, els consumidors de productes locals rebutgen l'"agricultura intensiva", així com consumir aliments "que, encara que tinguin l'etiqueta de biològics, procedeixen de l'altra punta de món". Des que sap el carburant que necessiten per ser transportats fins aquí, Nathalie els evita. "La veritat, ja no se m'acudirà mai més comprar maduixes a l'hivern".
Text i Foto: ELIANNE ROS (PARÍS)
Nathalie Escribe no es considera una ecologista. A casa seva a Villejuif, nucli popular de la perifèria parisenca, ni es consumeix biològic costi el que costi ni es reciclen a penes les escombraries. Però sí que hi ha un gest que aquesta mare de família realitza pel planeta. Des de fa un any, forma part d'una tribu urbana en expansió: els consumidors de fruites i verdures cultivades per petits productors de la zona sense forçar les lleis de la naturalesa.
A la regió de París, les 120 associacions que impulsen una nova forma de consum facilitant el contacte directe amb els pagesos locals, anomenades Amap, són víctimes del seu propi èxit. La llista d'espera per integrar-les supera les 5.000 persones.
"Mai m'havia fixat abans si comprava un producte de temporada o no", reconeix Escribe. Amb la cistella a la mà, cada setmana va a un local municipal on el seu pagès --que segons les normes no pot recórrer una distància superior a 50 quilòmetres-- porta les hortalisses acabades de recol.lectar.
Els membres de l'Amap de Villejuif li han comprat la collita anual. A canvi, ell proveeix el rebost una vegada a la setmana per la mòdica suma de 17 euros amb els fruits que ofereix la terra en cada època de l'any. I sense pesticides.
"A l'hivern l'oferta no és gaire variada però a la primavera i l'estiu queda més que compensada: tenim maduixes, enciams i fins i tot cinc o sis classes diferents de tomàquets", explica Escribe, que aquesta setmana té dret a dos quilos de patates, un de pastanagues, un de cebes, mig quilo d'espinacs, de remolatxa i d'espàrrecs, uns porros, un manat de raves i un de julivert. El lot inclou també una recepta per cuinar les verdures.
"Econòmicament és rendible, tenint en compte els preus dels productes biològics a les grans superfícies", raona aquesta mare de dos estudiants universitaris. ¿Els inconvenients? "A part de les patates, que sempre n'hi ha, mai saps què hi haurà", diu. Com a contrapartida, ha entrat en contacte amb un món que ignorava. "He après moltes coses, com que al nord de França no hi ha tomàquets ni pebrots tot l'any, però existeixen varietats que desconeixia, com la nyàmera", explica.
Un acte militant
Encara que el seu perfil no sigui el d'una activista del medi ambient, Escribe admet que la iniciativa d'adherir-se a l'Amap és un "acte militant". A més de menjar més sa, la va seduir la idea de "recolzar els pagesos locals". Com molts altres consumidors, a partir d'aquí es va anar interessant per l'entorn.
"El treball de les Amaps és molt més efectiu que una campanya de Greenpeace", sosté Catherine Casel, militant ecologista i fundadora del moviment. "Això no és fer una donació per després desentendre's, aquí la gent s'hi implica, hi ha un orgull", diu en qualitat de vicepresidenta de l'associació.
Segons Casel, la majoria dels integrants de les Amaps són famílies mitjanes que s'interessen per la protecció del medi ambient, d'una manera més o menys vaga. No obstant, "quan descobreixen el gust que tenen les mongetes tendres que no han hagut de viatjar 2.000 quilòmetres, i el lloc on han crescut, comencen a abraçar l'ecologia i a comprar a les botigues bio", argumenta.
Sondeig revelador
De fet, a França, el terreny està bastant adobat. Segons una recent enquesta realitzada per Ifop, el 76% dels ciutadans donen prioritat als productes respectuosos amb el medi ambient, fins i tot si són una mica més cars. Tot i la crisi, els francesos s'estimen més consumir de manera "més responsable". Una altra dada reveladora d'aquesta tendència radica en l'afluència al Salon Planète, que està dedicat als productes verds. Amb 35.000 visitants, la fira ha duplicat el públic de l'any passat.
I les Amaps estan completament desbordades. "La demanda de productes locals és superior a la producció. A la regió de París hi falta terreny cultivable. Hem posat en marxa una escola d'agricultors per a petites explotacions i pressionem els ajuntaments de la zona per crear noves parcel.les", explica Casel. Cada vegada més actius, els consumidors de productes locals rebutgen l'"agricultura intensiva", així com consumir aliments "que, encara que tinguin l'etiqueta de biològics, procedeixen de l'altra punta de món". Des que sap el carburant que necessiten per ser transportats fins aquí, Nathalie els evita. "La veritat, ja no se m'acudirà mai més comprar maduixes a l'hivern".
dilluns, 6 d’abril del 2009
Activitats setmana de lluita contra els transgènics
A continuació llistem les convocatòries que s'han concretat a Barcelona de cara a la Setmana de lluita contra els transgènics i per la Sobirania Alimentària, que tindrà lloc del 14 al 18 d'abril a Catalunya. Gràcies per la vostra participació i suport!
* Dimarts 14 d'abril.
.- 19-22h. Cine-Fòrum: El Món Segons Monsanto. Centre Cívic Convent de Sant Agustí; C/ Comerç, 36. Arc del Triomf (L1).
Organitzen i convoquen Transgènics Fora! i Greenpeace.
* Dijous 16 d'abril.
.- 13-15h. Gran concurs anual de Petroaliments "Saps d'on venen els aliments que compres?" Mercat de la Boqueria. Rambla de les Flors.
Organitzen i convoquen: RepsolMata i Entesa pel decreixement.
.- 19-22h. Cine-Fòrum i xerrada "Deute ecològic i decreixement". CSO BarriKarme, C/Carme 25 bis. Liceu (L3).
* Divendres 17 d'abril.
.- 17-20h. Cercavila contra els transgènics i els petroaliments i per la sobirania alimentària. Drassanes. Drassanes (L3).
Organitza i convoca: Grup de treball contra els petroaliments: Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, la Campanya “Supermercats No, Gràcies!” i Col·lectiu Transgènics Fora!
* Dissabte 18 d'abril.
11:30h. Manifestació estatal a Saragossa "per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics". Per a reservar plaça d'autocar escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es
Més informació sobre la setmana de lluita a:
informaciosetmana@yahoo.es
www.transgenicsfora.org
www.edpac.org/petroaliments
www.noquierotransgenicos.wordpress.com
* Dimarts 14 d'abril.
.- 19-22h. Cine-Fòrum: El Món Segons Monsanto. Centre Cívic Convent de Sant Agustí; C/ Comerç, 36.
Organitzen i convoquen Transgènics Fora! i Greenpeace.
* Dijous 16 d'abril.
.- 19-22h. Cine-Fòrum i xerrada "Deute ecològic i decreixement". CSO BarriKarme, C/Carme 25 bis.
.- 17-20h. Cercavila contra els transgènics i els petroaliments i per la sobirania alimentària. Drassanes.
Organitza i convoca: Grup de treball contra els petroaliments: Campanya “No et Mengis el Món”, Col·lectiu Repsolmata, Ecologistes en Acció, Educació per a l’Acció Crítica, Enginyeria sense Fronteres, Entesa pel Decreixement, Entrepobles, Grup de Bionegocis, Grup de Suport al MST, Som Lo Que Sembrem, la Campanya “Supermercats No, Gràcies!” i Col·lectiu Transgènics Fora!
* Dissabte 18 d'abril.
11:30h. Manifestació estatal a Saragossa "per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics". Per a reservar plaça d'autocar escriviu a autocarzaragoza@yahoo.es
Més informació sobre la setmana de lluita a:
informaciosetmana@yahoo.es
www.transgenicsfora.org
www.edpac.org/petroaliments
www.noquierotransgenicos.wordpress.com
dilluns, 30 de març del 2009
Recepta: Pupusas de El Salvador.
Bé, aqui teniu la segona recepta.
Les Pupusas són un plat típic de El Salvador. Es una bona oportunitat d'apropar-nos a un país que molts anomenen "El Pulgarcito de América", amb una extensió i població semblants a les de Catalunya i que va patir una guerra que va durar des dels anys 80 fins al 1992.
Mentre aqui "celebravem" els Jocs Olímpics, a El Salvador es signaven els "Acuerdos de Paz" que posaven fi a mes de 10 anys de guerra.
PUPUSAS
Ingredients (per 4 persones):
Per la massa:
500 g de farina de blat de moro
8 talls de formatge per fondre
4 tomàquets madurs
1 paquet de llardons
Aigua
Oli
Per al curtit:
1 Col
3 pastanagues
1 ceba gran
1 / 2 quilo de tomàquets madurs
1 bitxo de canyena
Espècies variades
Vinagre
Sal
Preparació tortitas:
1. Barregeu la farina de blat de moro amb l'aigua. Amassar bé. Agafar unes dues cullerades per pupusa i donar-li forma de cercle una mica gruixut.
2. En un recipient tritureu els llardons amb alguns tomàquets fins aconseguir una massa compacta.
3. Afegir la massa dels llardons sobre del cercle de farina de blat de moro amb un tros de formatge per fondre. Després va tancar la massa de blat de moro amb els llardons i el formatge i donar-li forma de boleta quedant dins els ingredients. Palmejar fins que quedi en forma "tortitas".
4. Posar oli en una paella i fregiu les tortitas fins que estiguin daurades.
Preparació curtit:
1. Trossejar la col i la ceba ben fines. Ratllar les pastanagues.
2. Barrejar-ho tot en un recipient i amanir amb vinagre i sal
3. Tritureu tots els tomàquets i afegir espècies variades (orenga, pebre negre, etc.) Afegir el bitxo i tritureu juntament amb els tomàquets. Posar en un recipient.
Les pupusas se serveixen juntament amb el curtit.
Que vagi de gust.
Recepta: Muffins de plàtan i xocolota.
Bon dia a tots i totes,
Amb aquesta recepta enviada per el Fran i la Miriam estrenem la secció de receptes del blog de Cals Carxofa.
Aquest muffins els vam menjar el dia de les activitats de Cals Carxofa i us podem assegurar que eren excel·leeeeents.
Recordeu de fer-los amb productes ecològics!!!
Aqui teniu la recepta:
Muffins DE PLÀTAN I XOCOLATA
INGREDIENTS (per a 12 unitats):
180 g de farina
100 g de flocs de civada
150 g de sucre
1 sobret de llevat en pols
1 mica de sal
1 ou
1 plàtan
1 poma golden gran
Mig bastó de canyella
1 cullerada de mantega
125 g de iogurt natural
8 cullerades d'oli de gira-sol
100 g de llavors de xocolata
1. Peleu la poma, partir-los per la meitat, retirar el cor i les llavors i tallar en daus. Disposar la mantega en una paella, afegir la poma, 20 g de sucre i la canyella i col·locar sobre el foc. Ofegar durant uns 8 minuts, remenant de tant en tant, fins que la poma estigui tova.
2. Retirar la canyella i tritureu la poma fins a obtenir una compota fina. Deixar refredar.
3. Barregeu en un bol gran els flocs de civada, la farina, el sucre restant, el llevat en pols i la sal.
4. Batre l'ou en un altre recipient fins que estigui cremós i hagi augmentat de volum. Afegir la compota de poma freda, el iogurt i l'oli i barrejar suaument. Peleu el plàtan, tallar-lo en rodanxetes i incorporar a la preparació, remenant sempre amb suavitat.
5. Ajuntar els dos compostos ràpidament, fins a obtenir una mescla homogènia. Afegir les llavors de xocolata i repartir la massa en motlles de muffins (com motlles per magdalenes però una mica més grans).
6. Introduir els motlles al forn preescalfat a 180 º C i coure els muffins durant 20-25 minuts fins que estiguin inflats i daurats. Deixar refredar abans de menjar. Abans de servir, es poden pinzell els muffins amb melmelada d'albercoc dissolta en unes gotes d'aigua.
Apa doncs, a gaudir-ne.
Amb aquesta recepta enviada per el Fran i la Miriam estrenem la secció de receptes del blog de Cals Carxofa.
Aquest muffins els vam menjar el dia de les activitats de Cals Carxofa i us podem assegurar que eren excel·leeeeents.
Recordeu de fer-los amb productes ecològics!!!
Aqui teniu la recepta:
Muffins DE PLÀTAN I XOCOLATA
INGREDIENTS (per a 12 unitats):
180 g de farina
100 g de flocs de civada
150 g de sucre
1 sobret de llevat en pols
1 mica de sal
1 ou
1 plàtan
1 poma golden gran
Mig bastó de canyella
1 cullerada de mantega
125 g de iogurt natural
8 cullerades d'oli de gira-sol
100 g de llavors de xocolata
1. Peleu la poma, partir-los per la meitat, retirar el cor i les llavors i tallar en daus. Disposar la mantega en una paella, afegir la poma, 20 g de sucre i la canyella i col·locar sobre el foc. Ofegar durant uns 8 minuts, remenant de tant en tant, fins que la poma estigui tova.
2. Retirar la canyella i tritureu la poma fins a obtenir una compota fina. Deixar refredar.
3. Barregeu en un bol gran els flocs de civada, la farina, el sucre restant, el llevat en pols i la sal.
4. Batre l'ou en un altre recipient fins que estigui cremós i hagi augmentat de volum. Afegir la compota de poma freda, el iogurt i l'oli i barrejar suaument. Peleu el plàtan, tallar-lo en rodanxetes i incorporar a la preparació, remenant sempre amb suavitat.
5. Ajuntar els dos compostos ràpidament, fins a obtenir una mescla homogènia. Afegir les llavors de xocolata i repartir la massa en motlles de muffins (com motlles per magdalenes però una mica més grans).
6. Introduir els motlles al forn preescalfat a 180 º C i coure els muffins durant 20-25 minuts fins que estiguin inflats i daurats. Deixar refredar abans de menjar. Abans de servir, es poden pinzell els muffins amb melmelada d'albercoc dissolta en unes gotes d'aigua.
Apa doncs, a gaudir-ne.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
