dimecres, 25 de febrer del 2009

Investigadors i representants de la societat civil firmen contra els transgènics

[...]Després d’11 anys de cultiu, s’ha comprovat que les llavors modificades genèticament no reporten els beneficis promesos per la indústria biotecnològica:

- Com a mitjana no redueixen l’ús de productes químics en el camp, sinó ben al contrari. Per exemple, als EEUU els tres principals cultius MG han conduït des de 1996 a augmentar l’ús d’agrotóxicos en 55.000 tones [3], amb enormes increments en el volum d’herbicides aplicats a la soja, al cotó i a al panís tolerant a herbicides.

-Els seus rendiments són menors, o en el millor dels casos equivalents als de les varietats no MG, tal com ho ha reconegut recentment el Departament d’Agricultura dels EEUU [4], per la qual cosa els arguments d’eficiència en l’ús de recursos com ara el sòl, l’aigua o els combustibles no tenen fonament.

-Els seus impactes sobre el medi ambient estan cada vegada més documentats: contaminació d’espècies silvestres emparentades, reducció de la biodiversitat, contaminació química del sòl i dels aqüífers són alguns dels problemes associats al cultiu d’OMG.

-No han aportat millores en la qualitat dels aliments, sinó grans incerteses sobre la innocuïtat dels productes que contenen ingredients MG, sobretot a mitjà i llarg termini.

-Per als agricultors, l’aparició de males herbes i d’adventícies resistents a diversos herbicides associada als cultius MG, comença a ser motiu de preocupació als EEUU i a Canadà. En el cas dels cultius insecticides,es reconeix que és inevitable l’evolució i proliferació d’insectes plaga resistents: qüestió de temps únicament. Això obligarà els agricultors convencionals a recórrer a plaguicides cada vegada més agressius i costosos,mentres que la pèrdua d’eficàcia d’insecticides naturals, com el Bt, serà un greu perjuí per a l’agricultura ecològica.

-No contribueixen a alleujar la pobresa ni la fam al món. Al contrari, les aplicacions comercials de la biotecnologia en l’agricultura estan augmentant l’abisme que separa pobres i rics. Un dada significativa: la major part de les collites MG es destinen a alimentació ramadera per a satisfer el consum de carn –molt sovint excessiu- dels països rics.[...]

Mes info a la web d'Ecologistes en Acció

dilluns, 2 de febrer del 2009

On puc comprar o consumir productes de Comerç Just?

A Catalunya hi ha més de 600 punts de venda i de consum de productes de Comerç Just.

D'una banda, hi ha més de 300 botigues i establiments que tenen a la venda alguns d'aquest productes. A la majoria podràs trobar cafè, xocolata, te, sucre, mel, etc. En uns altres trobaràs articles tèxtils i d'artesania.

També pots comprar productes de Comerç Just i obtenir més informació per Internet.

Per a descarregar-te el llistat en PDF amb els establiments catalans on es poden consumir productes de Comerç Just fes clic aquí.

Per a descarregar-te el llistat de botigues de Comerç Just de Catalunya en PDF fes clic aquí.